Aquest matí, el vicealcalde de Gandia, Josep Alandete, acompanyat pel cap de Serveis Jurídics d’Urbanisme, Jorge Hervás, i la delegada del Col·legi Territorial d’Arquitectes de València, Amelia Morant, ha comparegut en roda de premsa per a explicar les noves directrius que promouran, promocionaran i permetran la instal·lació de plantes fotovoltaiques a entorns culturals com és el Centre Històric.

«La demanda de plaques fotovoltaiques que van en la línia de lluitar contra el canvi climàtic i de la sobirania energètica és imprescindible i en eixa lluita estem tots», ha expressat el vicealcalde. El Departament d’Urbanisme s’ha trobat, a l’hora d’instal·lar-les, uns requisits, en aquest cas d’integració paisatgística per qüestions relacionades amb els béns culturals. «Per això, és necessari conjugar les dos vessants. Per una part, permetre en els llocs adequats les instal·lacions i, per altre, que no suposen cap impediment per conservar i garantir el nostre patrimoni», ha afegit Alandete.

La intenció és clara: apostar per la eficiència energètica dels habitatges i per la sobirania energètica en la lluita contra el canvi climàtic. Eixa és la conclusió dels criteris que el vicealcalde ha confirmat que ha fet la Conselleria per a la implantació d’energia renovable en bens culturals. «La ciutadania és molt conscient i per això hi ha molta demanda», ha apuntat el cap d’Urbanisme de l’Ajuntament de Gandia.

Per la seua part, Hervás ha detallat eixes mesures que el Departament d’Urbanisme ha incorporat per tal d’incentivar i fomentar la incorporació d’energia solar fotovoltaica. La primera part és una mesura de caràcter fiscal: una bonificació del 95% en l’impost de construcció i obres en el capítol específic d’energia solar que ja està publicada i ha entrat en vigor. L’altra part, incorporar les directrius de la Direcció General de Patrimoni de la Conselleria de Cultura per poder incloure l’energia solar fotovoltaica i els captadors solars d’autoconsum.

Un criteri fonamental

«Hem adoptat una circular on anem a permetre aquest tipus d’instal·lacions en àmbits protegits, és a dir en casc històric com són Beniopa, Raval, Benipeixcar, una part del Grau i el Centre Històric», ha assenyalat Hervás. El criteri fonamental és l’impacte visual, per tant les estructures han d’instal·lar-se preferiblement en cobertes planes i elements transitables. En el supost de que hi haja una impossibilitat tècnica, s’hauria de justificar que no cap en coberta plana.

«L’objectiu és que les plaques no es vegen des de punts d’observació fonamental, que a la fi és des de la via pública. Aquestes instal·lacions no es podran fer per declaració responsable, sino que hauran de ser per llicència», ha expressat el cap de Serveis Jurídics d’Urbanisme.

La documentació a demanar serà bàsica: una memòria justificativa on conste l’homologació dels panells captadors i la seua composició estètica. La tramitació, igualment, serà senzilla i com a màxim en dos setmanes podran estar autoritzades.

Finalment, Morant ha agraït al departament d’urbanisme «per contar amb el Col·legi Territorial d’Arquitectes de València» al mateix temps que ha incidit en que «aquest punt és una necessitat bàsica que sol·licitaven els tècnics perquè calia treballar i millorar els punts d’energia renovable i als cascs històrics ens apareixien aquestes problemàtiques que ara es podran tirar endavant tècnicament».