La 9a edició de la Mocadorà de Sant Donís Gandia omplirà el passeig de les Germanies del 6 al 9 d'octubre. Tal i com han anunciat la regidora de Polítiques Econòmiques i Comerç, Vicenta Ferrer; el president de l'Associació de Pastissers i Forners Gandia, Miguel Rosselló; i el secretari de l'associació, Salvador Martí, davant de la Casa de la Marquesa s'instal·larà un mercadet amb venda dels pastissos tradicionals de massapà i es portaran a terme el 6 i el 7 tallers didàctics per a xiquets i xiquetes.

La llegenda compta que en temps de Jaume I els hòmens obsequiaven les seues estimades amb la tradicional «mocadorà», uns dolços de massapà amb formes de fruites i hortalisses envoltats per un gran mocador de seda. D'aquesta manera, els dies pròxims al 9 d'octubre, els aparadors dels forns de la ciutat s'omplin de color i dels massapans amb formes de fruites i hortalisses. «A Gandia des de fa uns anys estem recuperant la tradició de reglar a la persona estimada massapans que fan els pastissers envoltats en un mocador per Sant Donís, patró dels enamorats valencians», ha expressat Ferrer.

Per a commemorar aquesta festivitat, del 6 al 9 d'octubre, s'instal·larà al passeig de les Germanies (en el tram davant de la Casa de la Marquesa) un mercadet de venda d'aquests pastissos. «Exposarem una gran varietat de mocadors. Dins de l'embolcall anirà la selecció de massapà de fruites i hortalisses que es combina amb un 'tronador'. A més, inclourem també una targeta on informem la clientela de l'origen de la tradició», ha assenyalat Martí. L'horari d'aquest serà de jornada partida, de 10:30 a 14:00 h i de 16:30 a 20:30 h, a excepció de dijous que només estarà obert de vesprada.

Els més menuts tindran ocasió de conéixer de primera mà l'elaboració d'aquests dolços de Sant Donís. El 6 i 7 d'octubre es portaran a terme tallers didàctics de 17:30h a 20:30 h, en els quals aprendran a colorejar i preparar els massapans i emportar-se'ls per 1 euro. «Com sempre, el donatiu serà per al preventori. Esperem que hi haja molts xiquets i xiquetes perquè aprenguen la tradició i anem recuperant-la», ha apuntat Rosselló. La regidora ha animat a les famílies que acudisquen a aquesta activitat i al mercadet per tal que els més menuts coneguen tot allò que envolta a la festivitat de Sant Donís.

«És una tradició que ve de fa molt de temps. Els confiters valencians van començar a fer fruites i hortalisses en massapà per a homenatjar l'horta valenciana i es va convertir en tradició que arriba fins ara», ha apuntat la regidora. Per aquesta raó, Gandia decora els seus aparadors i ompli el passeig de les Germanies dels colors i de la varietat d'aquests dolços amb una gran gamma d'oferta en el mercadet i els tallers didàctics per als més menuts. Del 6 al 9 d'octubre, la Mocadorà continuarà amb la voluntat de la ciutat d'arrelar una tradició molt antiga i ja consolidada a Gandia després de 8 edicions.

L’origen de la Mocadorà

Es tracta d’una celebració popular valenciana que té lloc cada 9 d'Octubre, dia de Sant Dionís, coincidint amb la festa gran del poble valencià. La tradició és regalar a les persones estimades un mocador per al coll que embolica uns dolços de massapà cru, de diferents formes i colors, que representen les millors fruites i hortalisses de l'horta de València, totes elles envoltant dues figures més grans i principals fetes de massapà cuit: la piuleta i el tronador.

La tradició ve de quan, a l'edat mitjana, les ciutats homenatjaven els convidats, sobretot els reis, amb una vaixella d'argent plena de viandes. A partir del segle XV la ciutat de València va començar a regalar vaixelles de ceràmica de Manises i Paterna que contenien uns dolços de sucre que començaven a fer-se a terres valencianes arran de la introducció del cultiu de la canya de sucre al Regne de València, com ara confits i massapans. Amb el temps, aquest costum es va popularitzar entre els valencians i va derivar en un regal pel 9 d'Octubre, ja que, segons diu la llegenda romàntica, els massapans representen els fruits de l'horta de València que les valencianes van oferir a Jaume I i a la reina Na Violant d'Hongria el 9 d'octubre del 1238, quan van entrar a València després de la conquesta.

Al segle XVIII, després de la Guerra de Successió, la celebració oficial que commemorava l'entrada de Jaume I a València va ser prohibida pel Decret de Nova Planta, però es va continuar celebrant popularment. Sant Dionís havia estat una festa molt arrelada, ja que eren tradicionals els festivals pirotècnics des de la popularització de la pólvora en forma festiva. A la vespra, i durant el dia de Sant Dionís, s'havien llançat sempre multitud de coets fins al punt que, segons les cròniques, un any es van arribar a llançar 13.000 coets des del terrat del Palau de la Generalitat. I la vesprada del 9 d'octubre de 1526 va haver-hi un accident en el qual van morir 9 persones i van cremar 20 cases a la zona del Mercat. Per tot això, l'origen de la piuleta i el tronador està en aquest segle, quan Carles III va prohibir fabricar pirotècnia. En resposta, els forners valencians van idear uns dolços de massapà que representaven els coets prohibits, i els van donar forma de petards, piules i trons; segons diuen molts, també representaven els òrgans sexuals masculins i femenins per la seua forma característica.

A partir del segle XIX els dolços s'embolicaven en un mocador afegit. Amb el temps, va formar part imprescindible del regal, i va donar nom a la festivitat. Per aquesta tradició, molts valencians consideren que Sant Dionís és el Dia dels Enamorats valencians; i és tradició que les dones conserven tots els mocadors que la seua parella els ha regalat, any rere any, des que van començar a festejar.