13 panells configuren la Ruta Memorialista pel municipi d’Oliva, i pretenen donar a conéixer fets històrics en l’àmbit local, en els llocs on van ocórrer. Els camins de la memòria és un projecte multiplataforma que disposa d’un documental, un lloc web, i ara també d’una ruta que posarà en valor els llocs de la memòria del municipi d’Oliva. 

Josep Escrivà, regidor de Memòria Democràtica, explica que els panells relaten els fets que van ocórrer a Oliva, arran del cop d’estat militar, contra la II República, en els espais físics que es desenvoluparen. «La ciutat d’Oliva fou destinació d’acollida d’unes 3.000 persones refugiades, entre 1937 i 1939, entre les quals es trobaven 500 infants evacuats i acollits a les colònies instal·lades en el Municipi d’Oliva, gràcies a la col·laboració interadministrativa local, nacional i internacional.» Comenta el regidor Escrivà.

El municipi d’Oliva, va ser un punt important per a la solidaritat i acollida de persones refugiades, així com un lloc d’interés logístic per la quantitat de magatzems i connexió ferroviària, motiu pel qual també va sofrir atacs aeris. «Hi ha documentació que ratifica que la Legió Còndor alemanya, els italians i La Pava, van sobrevolar Oliva per a atacar punts estratègics, per documentar gràficament la situació dels objectius bèl·lics i atemorir al veïnat del nostre municipi; per tant creiem que, una vegada investigat i corroborat, és convenient compartir públicament aquests fets de gran importància memorialista» assenyala Josep Escrivà.

Oliva també va desenvolupar un sistema de defensa i refugis, igual com en altres municipis de la costa mediterrània, i així ho vam comprovar en l’últim gran temporal marítim que va descobrir estructures defensives ocultes per sota de les dunes de les nostres platges. A més, en els temps de convulsió política, es van desplegar sistemes d’economia de guerra que van estar dirigits i gestionats pels consells locals i pels sindicats.

Així mateix els veïns d’Oliva no van ser aliens a l’anomenat terror roig, víctimes llistades en una capelleta construïda en els anys 40 en el cementeri d’Oliva.

Tampoc a la repressió exercida pel Franquisme. Una vegada acabada la guerra, més de 300 persones, entre les quals figuraven homes i dones foren retingudes per motius polítics per les autoritats franquistes i mig centenar d’aquestes persones, entre elles dues dones, foren afusellades a Gandia, Sueca o Paterna. Des de principis del 2022 es va construir un memorial en el Cementeri d’Oliva en el seu honor i perquè les famílies tinguen un lloc on poder-se dirigir per a retre dol.

Els treballs de recerca s’han fet gràcies a la col·laboració de professors d’història i investigadors locals, que ja han col·laborat en diverses ocasions en treballs sobre la història recent del municipi d’Oliva, i que compten amb publicacions en format llibre i/o article. També es compta amb la col·laboració dels familiars de les víctimes representats per l’Associació Represaliats del Franquisme a Oliva, ARFO.

La realització dels panells informatius està dirigida des del Departament de Memòria Democràtica i Participació Ciutadana de l’Ajuntament d’Oliva.

Els camins de la memòria és un projecte multiplataforma que es va gestar en la legislatura anterior i ha produït un web informatiu i un documental, i ara aquesta ruta que servirà de porta d’entrada al període històric, arreu del municipi d’Oliva, i té l’objectiu de rememorar a la ciutadania els fets més significatius, en l'àmbit local, entre el període comprés per la Guerra Civil i la postguerra, omplint així el buit històric que hi ha sobre aquest període summament transcendental per a la nostra localitat.

«Volem que aquests treballs de recerca servisquen per posar en valor els llocs de la memòria i dignificar el record d’aquelles persones veïnes del municipi d’Oliva que defalliren o sofriren les conseqüències del conflicte i la posterior dictadura.» Conclou el regidor de Memòria Democràtica, Josep Escrivà.

Informació addicional:

Equip de recerca i redacció

Vicent Malonda Mestre, mestre de Llengua

Consuelo Minyana Escrivà, professora d’Història

Joan Ramon Morell Gregori, professor d’Història

Pura Peirò Bertomeu, llicenciada en Geografia i Història

Antoni Josep Vergel Dos Santos, graduat en Història, arqueòleg

Teresa Llopis Guixot, presidenta de l’Associació de Represaliades pel Franquisme d’Oliva (ARFO), presidenta de l'Associació Familiars Víctimes del Franquisme de la Fossa 100 de Paterna i membre del Consell Directiu de la Coordinadora d’Associacions per la Memòria Democràtica del PV.

Coordinació

Teresa Llopis Guixot, presidenta de l’Associació de Represaliades pel Franquisme d’Oliva (ARFO) i Fossa 100

Rosa Maria Girau Borràs, professora d’Història

Edició de fotografies i tractament d’imatges

Salvador Mañó Fenollar, fotògraf i editor

Direcció

Josep Escrivà i Savall, regidor de Memòria Democràtica de l’Ajuntament d’Oliva