L’Ajuntament d’Oliva a través del departament de Memòria Democràtica junt amb l’Associació de Famílies Represaliades pel Franquisme d’Oliva (ARFO), l’Associació Republicana de la Safor, veïnat i familiars, en un acte íntim, van retre homenatge a les víctimes de la guerra civil i posterior dictadura al Cementeri Municipal.

Amb motiu del Dia del record de les víctimes de la guerra i del franquisme, l’alcaldessa d’Oliva va dirigir unes paraules a través d’un manifest a les famílies, veïns i veïnes i representants polítics que es congregaren davant del Memorial Democràtic, on es va fer l’ofrena d’un centre de flors.

Aquest acte forma part del programa del VI Cicle anual per a la recuperació de la Memòria Històrica d’Oliva organitzat per la regidoria de Memòria Democràtica dirigida pel regidor Josep Escrivà.

Manifest en record a les víctimes de la guerra d'Espanya i la dictadura.

En record a les víctimes de la guerra d'Espanya i la dictadura La Llei 14/2017, de 10 de novembre, de memòria democràtica i per a la convivència de la Comunitat Valenciana (DOGV núm. 8168, de 13 de novembre de 2017) declara en el seu article 36 el dia 28 de cada any com a Dia de record i homenatge a les víctimes de la guerra civil i la dictadura. A més, encàrrec a les institucions públiques l'impuls en aquesta data d'actes de reconeixement i homenatge a fi de mantindre la seua memòria i reivindicar els valors democràtics i la lluita del poble valencià per les seues llibertats.

La Xarxa de Municipis per a la posada en valor de la Memòria Històrica (XARXA MEMÒRIA), impulsada per l´FVMP, com a veu del municipalisme memorialista valencià, considera necessari realitzar la present CRIDA a les Entitats Locals valencianes, especialment als ajuntaments, perquè organitzen activitats i accions en les seues localitats orientades a visualitzar socialment el record a les Víctimes. Actuacions que poden tindre un valor afegit si compten amb la participació de les associacions locals memorialistes i culturals que així ho decidisquen.

La Guerra d'Espanya 1936 al 1939 va ser la primera conseqüència del colp fallit del 17 de juliol contra la Democràcia. El segon efecte del colp africaniste i com a derivació del resultat de la Guerra va ser la llarga dictadura, caracteritzada per la persecució i repressió a la població civil identificada amb els vençuts, la imposició del pensament únic en els àmbit ideològic, religiós i cultural, i la consagració d'un sistema de mercat oligarca amb normes laborals perjudicials per als treballadors. Recordem a totes les Víctimes de la Guerra, i constatem que mentre unes van ser reconegudes i homenatjades durant la Dictadura, unes altres van ser oblidades i apartades de la història oficial.

La majoria social, la classe treballadora, va ser la gran perjudicada. Van ser moltes les persones que van passar de viure i conviure, a tractar de sobreviure en un present i futur colpidor, fosc i incert. I van ser les dones les que es van emportar la pitjor part.

Les Víctimes de la Guerra d'Espanya van ser aquelles persones, amb nom i cognoms, que van viure amb normalitat la Segona República: xiquets i xiquetes que vivien la seua infantesa; adolescents i majors treballant o estudiant, afiliant-se als sindicats lliures; participant en la vida política, com a elector o elegible, associant-se voluntàriament a la formació ideològica amb la qual s'identificava; adquirint la premsa o escoltant la ràdio per a estar informat; unint la seua vida en matrimoni, o desunint-ho, seguint la normativa civil.

En suma, les Víctimes van ser persones corrents, demòcrates progressistes o conservadors, que van ser considerats rojos perillosos i que, per auxili a la rebel·lió militar (un vertader contrasentit), se'ls va privar de la seua posició social, dels seus treballs, del seu idioma i de la seua cultura, de les seues propietats i de fins a la seua vida.

El pla d'extermini inicial es va concretar en un nou ordre de partit únic (moviment nacional), sindicat obligatori únic, sense divisió de poders, fèrria confessionalitat de l'estat, i amb una tancada oligarquia econòmica. Les Víctimes van ser aquells que no van combregar amb els principis nazis i feixistes inicials, i amb l'autarquia política i econòmica corrupta, afermada per un règim policial de connivència amb la Judicatura (del Tribunal contra la repressió del comunisme i la maçoneria fins al Tribunal d'Ordre Públic).

El sagnant colp d'estat de 1936 va conduir fins a la feroç dictadura deixant una reguera de Víctimes. Persones depurades, represaliades, fugides, exiliades, perseguides, empresonades, deportades, mortes. Persones atemorides infinitament que van viure secretament el dolor i la ignomínia, renunciant a traslladar a les seues famílies la seua impotència i el seu sentiment de derrota. Les vergonyes patides en soledat mereixen un record contra la infàmia.

La guerra d'Ucraïna, després de més d'un any de conflicte, ens continua recordant que la democràcia es construeix dia a dia, sense baixar la guàrdia, exercint i reivindicant la llibertat, la igualtat, la justícia, el respecte, la tolerància, el pluralisme o la participació, aspectes que ens fan més forts com a societat, però al seu torn, ens recorda que la democràcia és vulnerable, que pot esvair-se ràpidament si apareix el fanatisme, la desinformació, la demagògia o el totalitarisme.

Ara que l´FVMP està començant a interioritzar els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de Nacions Unides en les seues accions, cal ressenyar l'Objectiu número 16 en la seua referència a la Pau, la Justícia i Institucions Sòlides, objectiu que busca promoure societats justes, pacífiques i inclusives, brindar accés a la justícia i construir institucions eficaces i responsables. És per tant responsable que els Ajuntaments Valencians exercisquen la posició sempre vigilant i defensora de la convivència democràtica, com a part de l'administració més pròxima al conjunt de la ciutadania, i és de Justícia que es recorde i es reta homenatge a les Víctimes de la Guerra d'Espanya i de la Dictadura, que no són només aquelles que van ser afusellades, empresonades, estacades o exiliades, sinó també aquelles persones a les quals, senzillament, se li va robar la seua infància, la seua adolescència o la seua maduresa.