El dilluns va tenir lloc l'acte inaugural de la 41a edició de la Universitat d'Estiu de Gandia (UEG) al jardí de la Casa de Cultura Marqués de González de Quirós. L'acte va estar presidit per la rectora de la Universitat de València, Mavi Mestre, i l'alcalde de Gandia, José Manuel Prieto, acompanyats per representants dels equips de govern de l'Ajuntament de Gandia i la UV.
Un homenatge a 525 anys d'història i compromís
En el seu discurs, la rectora Mestre va fer referència al lema d'aquesta edició, "Cinc-cents vint-i-cinc anys formant futur", destacant la contribució de la Universitat al llarg d'aquests 525 anys. Va posar de manifest el paper fonamental de la UV en la introducció de les idees de la Il·lustració, la teoria de l'evolució, l'estudi de la història valenciana, la recuperació de la llengua valenciana i la incorporació de la dona al món del treball. A més, va subratllar la important aportació de la UV a la formació de generacions de valencians, incloent-hi figures literàries de la comarca de la Safor com l'actual alcalde, José Manuel Prieto. La rectora també va destacar els més de 40 anys de presència de la UV a Gandia i el compromís per augmentar la seva presència a la ciutat en col·laboració amb l'Ajuntament.
La formació com a eina per a un futur incert
Per la seva banda, l'alcalde Prieto va assenyalar que "la major certesa és la formació davant d'un futur que cal construir lluitant per la dignitat del destí comú de la humanitat". Va fer una crida a la reflexió crítica i l'autocrítica en el món de la cultura, i va destacar el paper de la universitat pública i els ajuntaments com a institucions clau per a la construcció d'un futur millor. Prieto va afirmar: "El sentit d'aprendre és poder dir no al catastrofisme mentre, des de molts llocs, refem els fils del temps i del món. Aquests llocs són la seguretat de la universitat pública i la certesa de les ciutats. I aquest deure col·lectiu és dels sabers i les institucions. També dels Ajuntaments, que som les institucions més properes als ciutadans. Que dirigim la promesa renovada que, amb el temps, és una ciutat".
Un programa complet i una exposició destacada
A més de les intervencions de la rectora i l'alcalde, la part institucional va comptar amb la intervenció de la directora de la UEG, Carme Melo, qui va presentar la programació d'aquesta 41a edició. La programació inclou una gran varietat de cursos, conferències, tallers i altres activitats sobre temes d'actualitat i d'interès general.
La part institucional va continuar amb la conferència magistral del periodista Manuel Vicent, titulada "Sobre el futur que ja fou ahir", una reflexió sobre el món de la cultura en un context marcat pels dispositius electrònics. Vicent va oferir una anàlisi crítica i perspicaç dels reptes i les oportunitats que planteja la tecnologia per a la creació, la difusió i el consum cultural.
Abans de la conferència inaugural, va tenir lloc la inauguració de l'exposició "Art, Dolor i Compromís. Dones en la col·lecció Martínez Guerricabeitia". L'exposició pretén posar en valor la tasca de les dones artistes presents en aquesta col·lecció, i inclou obres de Manuela Ballester, Natividad Bermejo, Carmen Calvo, Victoria Cano o María Carbonell, entre moltes altres. L'exposició es podrà visitar a la Casa de la Marquesa fins a la primera setmana de setembre. A més, es va aprofitar la inauguració per presentar el catàleg de l’exposició de l’any passat dedicada al 40 aniversari de la UEG.
Un símbol del Grau en camí a convertir-se en Bé d'Interés Cultural
La Generalitat Valenciana ha iniciat els tràmits per a declarar Bé d'Interés Cultural (BIC), amb la categoria de monument, l'església de Sant Nicolau del Grau a Gandia. Aquesta distinció reconeixeria el seu excepcional valor patrimonial i cultural, assegurant-ne la protecció i preservació per a les futures generacions.
Un temple emblemàtic de l'arquitectura moderna
L'església de Sant Nicolau del Grau, construïda el 1962 per l'enginyer Eduard Torroja en col·laboració amb l'equip d'Ignacio Lafuente, representa un exponent excepcional de l'arquitectura moderna a Gandia. La seva singular estructura, basada en dues lloses de formigó pretesat, i el seu ús de materials naturals com la pedra i el rajola, la converteixen en un referent notable d'aquest moviment arquitectònic. A més del seu valor arquitectònic, l'església es configura com un símbol identitari del Grau, el districte marítim de Gandia. La seva vinculació amb la història i la cultura del barri la converteix en un element referencial per a la comunitat.
Un reconeixement merescut al patrimoni de Gandia
La declaració de BIC de l'església de Sant Nicolau del Grau suposaria un reconeixement merescut a la seva importància arquitectònica, cultural i social. A més, consolidaria Gandia com a referent en la conservació del patrimoni valencià.
Un esdeveniment per a celebrar el patrimoni marítim
El proper 11 de juliol, l'església acollirà la jornada "Mar i Formigó", un esdeveniment dedicat al patrimoni vinculat al litoral. Aquesta iniciativa, organitzada per l'Ajuntament de Gandia i l'Institut Valencià de l'Edificació (IVE), posa de manifest l'aposta per la posada en valor del patrimoni marítim de la ciutat.
Sant Nicolau del Grau: Un exemple notable d'arquitectura moderna valenciana
L'església de Sant Nicolau del Grau destaca per la seva resposta única i innovadora als reptes funcionals, espacials i formals de la seva construcció. La seva estructura lleugera i elegant, l'ús de materials nobles i la seva integració en l'entorn marítim la converteixen en un exemple notable de l'arquitectura moderna valenciana.
Un patrimoni per a preservar
La iniciativa per a declarar BIC l'església de Sant Nicolau del Grau s'alinea amb el compromís de Gandia per a la protecció i conservació del seu ric patrimoni cultural. La ciutat treballa per a salvaguardar els seus béns culturals i posar-los en valor per a les generacions presents i futures.
La ciutat recupera un edifici patrimonial emblemàtic
Amb un acte públic celebrat aquest matí, l'Ajuntament de Gandia ha donat el tret d'eixida a les obres de restauració de la Capella de l'Assumpció, un edifici d'alt valor patrimonial situat al cor històric de la ciutat. La primera tinenta d'alcaldia i regidora de Patrimoni, Alícia Izquierdo, acompanyada de l'arqueòleg municipal i responsable del projecte, Joan Negre, han presidit la firma de l'acta de replanteig que marca l'inici oficial dels treballs.
Un projecte llargament esperat
La recuperació de la Capella de l'Assumpció suposa la culminació d'un llarg procés que s'ha hagut d'afrontar per la condició de propietat privada de l'edifici. Després d'un complex procediment de permuta i adjudicació, l'Ajuntament va aconseguir adquirir-lo l'any 2022, obrint la porta a la seva restauració.
Un pressupost de 310.000 euros
Les obres, que s'han adjudicat a l'empresa gandiana Construcciones Bañuls, tenen un pressupost de licitació de 310.000 euros i un termini d'execució previst d'entre 10 i 12 mesos. Això significa que, si tot va segons el previst, la Capella de l'Assumpció podrà obrir les seves portes al públic a l'estiu de 2025.
Un espai per a la cultura i el turisme
Un cop restaurada, la Capella de l'Assumpció no només recuperarà la seva bellesa arquitectònica, sinó que també es convertirà en un espai al servei de la cultura i el turisme. L'edifici albergarà un centre d'interpretació dedicat als clàssics de la literatura valenciana, Ausiàs March, Joanot Martorell i Joan Roís de Corella. A més, també servirà com a centre d'acollida per als visitants, oferint-los informació sobre la història i el patrimoni de Gandia.
Un treball meticulós i sistemàtic
Segons l'arqueòleg municipal Joan Negre, la restauració de la Capella de l'Assumpció suposarà un treball meticulós i sistemàtic, ja que es tracta d'un edifici d'alt valor patrimonial. En una primera fase, s'asseguraran els arcs i les cobertes, es buidaran els enderrocs i s'excavarà part del seu interior per conèixer millor la història de l'edifici.
Un edifici amb una rica història
La Capella de l'Assumpció va ser construïda al segle XVI per la "Loable Confraria de Nostra Dona Santa Maria" de la vila de Gandia. L'edifici original era una capella lateral de la Col·legiata, però l'any 1519 la confraria va adquirir un solar adjacent i va construir una nova capella, que és l'actual. La capella va ser reformada en profunditat al segle XIX, adoptant l'estil barroc tardà que conserva avui dia.
Un projecte que posa en valor el patrimoni de Gandia
La restauració de la Capella de l'Assumpció és un projecte de gran importància per a Gandia, ja que permetrà recuperar un edifici emblemàtic de la ciutat i posar en valor el seu ric patrimoni històric i cultural. A més, suposarà la creació d'un nou espai cultural i turístic que dinamitzarà el centre històric.
.JPG)
