T. Durà, R. Martínez y E. Mahiques

El cartel anunciador del 50 aniversario ha sido realizado por el artista Toni Durà y el logotipo, por la diseñadora Eva Nieto.

El autor del cartel, el artista Toni Durà, ha explicado que ha empleado el color amarillo porque es un color “amable, como los emoticonos, porque dan alegría y también porque es un color que me gusta”. Además, asegura que “cuando se define a una buena persona se dice que es una persona que tiene buen corazón, y Cáritas lleva hasta 4 corazones en su logotipo, y como cumple 50 años –las bodas de oro-, he hecho un corazón de oro. Para llegar hasta ese corazón de oro he dibujado unas escaleras que se apoyan en los corazones que representan la solidaridad, la caridad y el trabajo que ha hecho Cáritas Gandia en los últimos 50 años”.

Taronges de la Safor

Tomàs Ferrandis, L’alcalde de Xeresa, , ha convocat una renió amb els empresaris dels cítrics, delegats sindicals, representants de les comunitats de regants i organitzacions agràries del municipi per implicar- los en l’amplicació de la Plataforma per la dignitat del llaurador a la Safor-Valldigna.
Ferrandis considera necessari que la defensa dels sector arribe a tots els afectats a curt termini com són els llauradors però, sobretot, als que seran els afectats a mitjà termini si no canvien les coses. L’objectiu és sumar-se a les iniciatives de Benifairó i Simat de muntar una Plataforma en defensa del camp valencià a nivell de Safor Valldigna.

La reunió ha estat convocada per al pròxim dimecres, 9 de gener, a l’Ajuntament i està adreçada a les quatre empreses de cítrics que trebalen a Xeresa, els comités d’empresa, la presidència i un delegat de la comunitat de regants així com els representants de les organitzacions agràries.

El passat 18 de setembre, l’alcaldia de Xeresa va convocar una concentració a les portes de l’Ajuntament reclamant que el govern d’Espanya exigisca la clàusula de salvaguarda i la reciprocitat en el comerç de cítrics de fora de la Unió Europea. No obstant des del govern municipal es considera que la gravetat de la qüestió no ha arribat del tot a la societat i que les mesures de protesta han d’incrementar-se si es vol aconseguir algun resultat.

Xeresa és una de les localitat amb una activitat de confecció de cítrics major de la Safor, amb una població de 2.100 habitants compta amb més de 1.600 persones treballan en la recolecció processat i encaixat de citrics, és a dir, llocs de treball directes. És evident, per tant, que no sols es tracta de famílies de Xeresa sinó que d’altres municipis de la comarca també.

La Font d’en Carròs aprueba una declaración institucional a favor de los cítricos valencianos

El pleno de la Font d’En Carròs del pasado día 20 aprobó por unanimidad una declaración institucional que pide activar la cláusula de salvaguarda para las importaciones de cítricos de la Comunitat Valenciana. El pleno recoge así el malestar y la preocupación del municipio, al considerar esta medida un agravio al sector agrícola valenciano, desde el mismo momento en que entró en vigor. La Font reclama al Gobierno español que lidere ante la Comisión Europea un proceso de renegociación con los países del África Meridional sobre las importaciones de cítricos para a que no afecten tan negativamente al producto nacional, y medidas compensatorias a los productos afectados. Para simbolizar este descontento, también se dejó durante ese día la bandera europea a media asta. 

La directora general de Cultura y Patrimonio, Carmen Amoraga, y la alcaldesa, Diana Morant, anuncian compromisos para el Palau Ducal, la Casa dels Escriptors y la Cova del Parpalló.

La directora general de Cultura y Patrimonio, Carmen Amoraga, acompañada por la alcaldesa de la ciudad, Diana Morant, visitó el pasado día 20 Gandia para conocer de primera mano los principales proyectos culturales que el Gobierno municipal está impulsando en la presente legislatura y anunciar los apoyos e iniciativas que desde el Consell se dará a Gandia para convertirlos en realidades.

El exalcalde de Gandia se despide este martes en Valencia aprovechando la inauguración de la polémica exposición de esculturas de Toni Miró en La Marina.

El exalcalde de Gandia José Manuel Orengo dejará la política activa para buscar nuevos horizontes en la vida privada. Orengo se despide este martes, 25, aprovechando la inauguración de la polémica exposición de esculturas de Toni Miró en La Marina de Valencia, que ha sido montada por Presidencia de la Generalitat y la Conselleria de Cultura.

Oliva celebra el 25é aniversari de la recuperació de les Calderes en el Porrat de Sant Antoni

 

L’aplec tindrà lloc de l’11 al 13 de gener. Per al dissabte 11 s’ha organitzat un concert de música tradicional valenciana a càrrec d’Urbàlia Rurana.

Tot a punt a Oliva per a la celebració del porrat de Sant Antoni, organitzat per la Regidoria de Festes, que dirigeix Pepe Salazar. Serà el primer dels porrats tradicionals de la Ruta de la Mancomunitat de Municipis de la Safor, donat que la celebració de Sant Antoni Abat (17 de gener), inicia el calendari dels porrats valencians.

El porrat de Sant Antoni tindrà lloc al barri del Raval-Gerreria, entre els carrers Sant Vicent i la plaça de Ganguis, els dies 11,12 i 13 de gener. Novament inclourà un Mercat i Fira d'Artesania amb més de 70 llocs de venda d’inspiració modernista, una Fira Gastronòmica a càrrec de diverses associacions locals, atraccions infantils i diverses activitats culturals, com ara el concert del grup de música popular valenciana i mediterrània Urbàlia Rurana el dissabte 12 a les 20.30 h.


Però si una activitat destaca en el porrat de Sant Antoni d’Oliva és l’elaboració de les tradicionals calderes amb la col·laboració dels Festers del Carrer Sant Vicent. En l'actualitat es preparen amb llenya unes 30 calderes de ferro des de bon matí, el que suposa 4.000 racions d'arròs caldós amb fesols i nap per a tots els veïns que hi vulguen participar, bé emportant-se'l a casa, o en el dinar popular que s'organitza al mateix carrer de Sant Vicent.

Les celebracions continuen al diumenge següent, el dia 20, amb la tradicional benedicció d'animals de Sant Antoni i el repartiment del pa beneït, després de la missa a l'ermita de Sant. I també el mateix dia de Sant Antoni, el 17 de gener, i a la plaça de Sant Roc, amb un xicotet porrat tradicional, amb fruita seca i torrada i altres llepolies.

De fet al costat de l'església de Sant Roc es té constància de la celebració dels primers porrats de Sant Antoni d'Oliva al segle XVII. També a Sant Roc trobem l'origen de les calderes de Sant Antoni, gràcies al dinar popular que el seu capellà va instaurar davant la misèria de la postguerra perquè els més pobres pogueren sobrepassar millor el fred de l'hivern. Un dinar popular que es va mantenir durant dues dècades i que el 1999 els Festers del carrer Sant Vicent van recuperar. Per tant enguany els Festers de Sant Vicent tenen un doble motiu de celebració: per una banda, el 25é Aniversari de la recuperació de les Calderes, i per l’altra, l’Any Vicentí, amb motiu del 600 Aniversari, en 2019, de la mort de Sant Vicent Ferrer.

El regidor de Festes, Pepe Salazar, va destacar que enguany “estem de celebració. Per això, un gran agraïment als Festers del carrer Sant Vicent pels 25 anys de la recuperació de les Calderes, i a tots els veïns d’Oliva i la Safor, convidar-los a que vinguen a disfrutar del Porrat, les Calderes, i també del concert d’Urbàlia Rurana del dissabte de vesprada. A més del porrat tradicional del dia 17 i de la benedicció del diumenge 20”.

El actual Gobierno local liquidará las subvenciones que pidieron los vecinos y que se dejaron de pagar hace siete años. En 2018 se destinarán 100.000 euros para abonar el 40% de la deuda.

Vicent Mascarell y Salvador Gregori, coordinadores generales de Urbanismo y de Economía respectivamente, comparecieron en rueda de prensa para anunciar que los presupuestos municipales aprobados la pasada semana comenzarán a hacer frente a las ayudas del plan para la rehabilitación de edificios.

Se trata de una iniciativa que se puso en marcha en 2006 para ayudar a propietarios o comunidades de vecinos de edificios de más de 50 años con el fin de que puedan afrontar parte de los costes de la rehabilitación de fachadas, mejoras de las cubiertas, eliminación de las barreras arquitectónicas y mejora de la accesibilidad para personas con movilidad reducida.